Segurament el títol sigui una redundància. Una de les característiques definitòries dels nens és aquest egoïsme ingenu, evident, quasi còmic. A missa, quan passen la safata i vaig a dipositar unes monedes, sento que em diuen:
- No, papa! Ja posarà algú altre, guarda-les.
No cal dir que em costa aguantar-me el riure.
I a la nit, quan la seva germana es desperta i crida, es queixa malhumorat:
- N.! Somiava que estava a la piscina i em despertes just quan m'anava a tirar a l'aigua, que era lo més guai.
