Enganyats

Amb aquell escepticisme burleta i displicent propi de l’edat, quan érem adolescents qualificàvem sovint algú d’enganyat. Aplicàvem aquest adjectiu a qui mostrava una excessiva i ingènua dedicació o il·lusió –amb un punt de freakisme- cap alguna cosa que consideràvem que, o bé no s’ho valia o bé mai aconseguiria. Doncs bé, lamento dir que començo a pensar que els seguidors de l’Espanyol som uns enganyats. Moltes vegades he pensat que, més enllà de dificultats i disgustos, ser ungit amb els colors blanc i blau era una cosa extraordinària, una oportunitat de veure les coses des d’una perspectiva diferent, un estímul a la creativitat i l’esperit crític, un exemple del que avui es coneix com resiliència. Però arriba un moment en què fins i tot les conviccions més fermes trontollen i ara començo a pensar que els pericos en el fons som uns enganyats. Enganyats en l’accepció descrita a l’inici –uns il·lusos- però també en la més estàndard de diccionari. Que ens enganyen, vaja. És ben cert que no tenim plantilla per ser on érem a mitja temporada, i cal reconèixer, doncs, el mèrit de l’equip. I no és menys cert que, com diu el tòpic, ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents: cal veure les coses en la seva justa mesura. Però és una evidència palmària que el traspàs de dos defenses –un 50% de la defensa titular en termes quantitatius i segurament un percentatge força més alt en termes qualitatius- a mitja temporada ha desmembrat l’equip. Ja em sé el discurs oficial de que es tractava d’una venda imprescindible per a l’economia del club. I me’l crec. Però el que no accepto és la duplicitat de discursos: cofoi i triomfalista quan toca presentar els números, alarmista i catastrofista quan es tracta de justificar vendes –males vendes- intempestives. Tots som capaços d’entendre que val més garantir el futur del club que no passejar-nos per Europa una temporada –encara que el somni de la Champions era tan bonic!- però que ens diguin les coses clares i ens expliquin quina és la realitat. Si no, serem uns enganyats. I per partida doble.