9.9.10

La canya i el mòbil

El meu pare sempre recordava que, quan era petit, el capellà del poble els ensenyava el catecisme amb l’ajuda d’una canya, que no dubtava en utilitzar quan algú no se sabia alguna pregunta o oració, o bé es comportava de forma indeguda. El xarop de bastó era en aquest cas xarop de canya. Explicava el pare que el nen encarregat de subministrar les canyes al mossèn, que vivia en una masia als afores del poble, era sempre el primer de provar els seus efectes.
Hi ha empleats que viuen amb el delit de disposar d’un telèfon mòbil de la seva empresa. No paren de demanar-lo. No sé si perquè ho consideren un reconeixement o un signe d’estatus. En qualsevol cas, amb el telèfon mòbil estaran sempre i en tot moment a disposició de la seva empresa. A mi em fan pensar en el nen de les canyes.

1 comentari:

Àlex ha dit...

Bona, bona....