10.2.10

La candelera i la marmota

Article publicat a El Punt:

Difícilment trobarem un dia que ens permeti constatar tan bé l'evolució dels nostres referents culturals com el 2 de febrer. En aquesta data hem passat de la Candelera al dia de la marmota.
Recordo –i tampoc sóc tan vell– que de petits per la Candelera ens portaven a l'església del poble a celebrar aquesta festivitat. Deixar unes hores el col·legi per anar a missa a encendre aquelles espelmes vermelles, llargues i primes era un trencament en la nostra rutina escolar que no deixàvem de valorar. Amb el pas dels anys de la transició vam anar canviant les sortides de la Candelera i el dimecres de Cendra per les més festives de Sant Jordi i el carnestoltes.
A casa, fidels seguidors de les tradicions com érem, desmuntàvem el pessebre per la Candelera, que és quan toca fer-ho. Ara costaria trobar algú que mantingui el pessebre fins quaranta dies després de Nadal. Segurament en els nostres dies, i independentment de les creences religioses, poques persones es recorden d'aquesta festivitat. En canvi, cada vegada es parla més del dia de la marmota.
Aquesta tradició nord-americana és coneguda aquí fonamentalment gràcies a la pel·lícula Groundhog day (traduïda al nostre país com Atrapat en el temps), protagonitzada pel gran Bill Murray. Aquest film, que conté escenes memorables com ara la del cop de puny del malcarat meteoròleg que encarna Murray a un antic company d'escola, recrea el costum del poble de Punxsutawney (Pennsilvània), on cada 2 de febrer la marmota Phil surt del seu amagatall per predir si l'hivern ja és a les acaballes o, per contra, encara durarà unes setmanes més. Sembla que si el dia és assolellat i Phil veu la seva ombra se'n torna al cau, i això vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més. Això és el que ha passat enguany. En canvi, si Phil no veu la seva ombra, l'hivern està en plena agonia.
Salvant totes les distàncies entre la nostra solemne Candelera i els jocs de la marmota, a Catalunya tampoc no estem tan lluny de la tradició americana. La dita estipula que si la candelera riu (sol i ombra per a en Phil), l'hivern és viu. En canvi, si la candelera plora (en Phil no té ombra), l'hivern és fora. Segurament, però, els americans no arribaran mai al grau de sofisticació i de curar-se en salut dels catalans, ja que, com és sabut: tant si riu com si plora, l'hivern és fora, i tant si plora com si riu, l'hivern és viu. Aquesta capacitat d'anar endavant i endarrere, endarrere i endavant sembla una especialitat dels catalans, com molt bé ha demostrat aquests darrers dies un moviment polític del nostre país.

Cap comentari: