Recordo que fa uns anys vaig llegir una entrevista a la contraportada de La Vanguardia amb una veterana advocada funcionària, crec que de la Generalitat, que es vantava de no haver estat ni un sol dia de baixa en tota la seva llarga carrera professional. Segurament té el seu mèrit no haver faltat mai a la feina per un refredat, una grip, un mal de cap o per qualsevol de les malalties lleus que tots patim al llarg de la nostra vida. Ara bé, quan vaig llegir aquestes afirmacions el que vaig pensar és que aquesta senyora havia tingut molta sort i que no hauria de temptar-la. Segurament si hagués tingut la desgràcia de tractar-se amb quimioteràpia, fer-se la diàlisi o patir un accident greu hauria d’haver estat més d’un dia de baixa.
Això ve al cas perquè moltes vegades es parla de les baixes i de l’absentisme laboral amb molta frivolitat. Tots sabem prou bé que vivim en el país de la picaresca i que hi ha gent que té molta barra. I les empreses i l’administració han de lluitar contra el frau de les falses malalties que ens resten competitivitat i costen diners a les arques públiques. Però ho han de fer amb la cura i el tacte de separar el que és i el que no és, marcant una clara línia vermella, ara que estan tan de moda i no posant-ho tot al mateix sac. És un àmbit en el qual cal ser molt curós.
I dic això perquè aquest és un exemple més d’una tendència que darrerament percebo, segons la qual en la gestió empresarial sembla que tot s’hi valgui a l’hora d’obtenir resultats. I curiosament això és així en un país on les grans escoles de negocis són d’inspiració cristiana. S’hauria d’estudiar a fons si existeix una coherència entre l’ideari humanista cristià i les polítiques de gestió derivades de determinats programes formatius impartits per aquestes escoles. Alguns que potser no som molt cristians però sí que som humanistes tenim els nostres dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada