Leiter, Boudin, Monet al jardí

Assegut al jardí, és el primer dia que llegeixo el diari en totes les vacances. Hi ha tot un reportatge sobre les novetats de la rentrée literària que em resulta d’escàs interès. En canvi, el suplement cultural va ben carregat. Inclou una peça sobre el fotògraf nord-americà Saul Leiter, que em va descobrir la P. i de qui Foto Colectania exposa a Barcelona una extraordinària mostra. L’encerta Juan Bufill quan diu que Leiter era un pintor que va fer les seves millors pintures mitjançant la fotografia. El seu ús del color i la seva composició en diferents plans són la clau d’una obra que sembla aturar el temps. El magnífic espai de la Colectania complementa a la perfecció les fotografies en color de Leiter, com també ho fa l’encertada edició del llibre All about Saul Leiter, editar per RM.

I de dos altres pintors, Boudin i Monet, ens parla també Cultura/s. En concret de l’exposició que els dedica el Thyssen de Madrid –mai ens lamentarem prou d’haver perdut aquest equipament- i de la relació, entre aquests dos artistes –mestre i deixeble- que sembla que no va ser mai del tot fàcil. Veure reproduïdes aquestes obres em trasllada a l’estiu que vam passar fa un parell d'anys a Normandia i a l’obra que vam veure als museus d’Honfleur i le Havre. I mentre llegeixo aquest article, un núvol tapa el sol i el cel agafa un aire de Boudin, a qui qualificaven precisament de rei del cel. Passen llavors volant dos bernats pescaires i un d’ells crida i es posa sobre un xiprer, on es queda parat. Escultural, sobre un arbre igualment esvelt, dibuixa una imatge bella i efímera. De seguida s’aixeca volant i se’n va, com una al·legoria d’aquest estiu que s’acaba.