Pantel·leria

Amb la G. mirem una pel·lícula, A Bigger Splash, que té per escenari l’illa italiana de Pantel·leria. És un film estrany, inclassificable, que al final no és fàcil dir si ha agradat o no, però que resulta atractiu pels personatges, per la feina dels actors com Ralph Fiennes i Tilda Swinton i, sobre tot, per l’atmosfera d’aquesta illa bella, estranya i dura. Recordo que fa uns anys vaig estar-me mirant com arribar a Pantel·leria i ara em resulta un lloc encara més magnètic. Pedra, aigua, vent, sorra i, ara també, els caràcters dels personatges tràgics i excessius de la pel·lícula, la vil·la on viuen, el Mehari que condueixen o la seva forma de vestir-se i moure’s-hi, me la defineixen. També les seves construccions de pedra volcànica –els dammusi- que es confonen amb el paisatge de roca d'aquesta illa quasi africana. Tot això, i el contrast entre l’arribada d’immigrants des del sud, fugint d’Àfrica i de la pobresa, i el flux de turisme benestant i glamurós que arriba del nord configura la seva imatge més immediata. Un indret peculiar on, a poc més de vuit d’hores d’acabar les vacances, fugiria ara mateix.

Leiter, Boudin, Monet al jardí

Assegut al jardí, és el primer dia que llegeixo el diari en totes les vacances. Hi ha tot un reportatge sobre les novetats de la rentrée literària que em resulta d’escàs interès. En canvi, el suplement cultural va ben carregat. Inclou una peça sobre el fotògraf nord-americà Saul Leiter, que em va descobrir la P. i de qui Foto Colectania exposa a Barcelona una extraordinària mostra. L’encerta Juan Bufill quan diu que Leiter era un pintor que va fer les seves millors pintures mitjançant la fotografia. El seu ús del color i la seva composició en diferents plans són la clau d’una obra que sembla aturar el temps. El magnífic espai de la Colectania complementa a la perfecció les fotografies en color de Leiter, com també ho fa l’encertada edició del llibre All about Saul Leiter, editar per RM.

I de dos altres pintors, Boudin i Monet, ens parla també Cultura/s. En concret de l’exposició que els dedica el Thyssen de Madrid –mai ens lamentarem prou d’haver perdut aquest equipament- i de la relació, entre aquests dos artistes –mestre i deixeble- que sembla que no va ser mai del tot fàcil. Veure reproduïdes aquestes obres em trasllada a l’estiu que vam passar fa un parell d'anys a Normandia i a l’obra que vam veure als museus d’Honfleur i le Havre. I mentre llegeixo aquest article, un núvol tapa el sol i el cel agafa un aire de Boudin, a qui qualificaven precisament de rei del cel. Passen llavors volant dos bernats pescaires i un d’ells crida i es posa sobre un xiprer, on es queda parat. Escultural, sobre un arbre igualment esvelt, dibuixa una imatge bella i efímera. De seguida s’aixeca volant i se’n va, com una al·legoria d’aquest estiu que s’acaba.

Populisme

Excepcionalment, miro l’informatiu de la televisió i rebo amb horror la notícia de l’esfondrament d’un pont de l’autopista de Gènova. I recordo que fa una colla d’anys vam passar per algun d’aquests viaductes que sobrevolen la ciutat italiana i ja no ens van fer ni mica de gràcia. A la tele fa declaracions el ministre de l’Interior italià i la seva retòrica populista fa engúnia. Tristesa de veure com la política és, arreu, un terreny cada dia més adobat pel populisme més burd.

Calor

Afortunadament, ja ha passat la calor de les últimes setmanes. No se m’acut pitjor enemic per la reflexió serena, el pensament i la contemplació, que la calor. La calor enerva, tensiona, irrita. La calor impedeix pensar, passejar, badar; la calor tanca literalment els ulls de l’escriptor. Davant la calor, només sóc capaç de sobreviure, buscar maneres de pal·liar-la, esquivar-la, enganyar-la. Res més que això.