Satisfacció, ahir, en collir els primers tomàquets a l'hort. L'olor tan característica de les tomaqueres impregnant les mans, la lluïssor de la maduresa dels primers fruits enmig de la verdor de les plantes i, sobretot, la sensació d'haver produït una cosa real i tangible. Acostumats a viure entre l'artificiositat de les tasques del dia a dia, la recompensa de la realitat i del lligam amb la terra. Com em deia avui algú: la terra, la família, els vincles més primitius són el reducte inexpugnable que tenim en aquests temps tan difícils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada