Pinyols

Veig de reüll, mentre recullo la cuina, un fragment d'un reportatge de la televisió sobre un restaurant multilaureat. El xef dóna l'oportunitat als cuiners en formació -nois joves- de proposar les seves idees.
N'hi ha un parell que fan un motllo de gelatina amb pinyols de préssec i després l'emplenen d'alguna cosa -suposo que amb gust de préssec, els plats de l'aigüera reclamen també la meva atenció- i acaben creant uns magnífics pinyols de préssec comestibles, idéntics als reals.
La idea em sembla fantàstica, d'una grandíssima creativitat, però al cap i a la fi el resultat no deixa de ser com aquelles reproduccions de les esglésies romàniques fetes amb escuradents o pedretes de riu. Tenen molt mèrit, però jo crec que ningú les compararia amb les esglésies originals. Doncs això, jo sempre em quedaré amb un bon préssec de vinya acabat de collir.
Trobo que aquesta cuina tan admirada del més difícil encara no deixa de ser el reflex del barroquisme de la nostra societat. Em recorda al joc dels Globetrotters o a les perruques rococós.