Aquests dies estic llegint La ciudad de las acacias del romanès Mihail Sebastian. La novel·la retrata la vida d’un grup de joves i adolescents en una ciutat romanesa de províncies durant els anys 30 i té unes certes reminiscències proustianes. Tot i desconèixer l’autor, com faig moltes vegades m’he deixat guiar pel segell que l’edita, Pre-textos. Pre-textos, Anagrama, Minúscula, Acantilado, Quaderns Crema són garanties per al lector. Però no és d’editorials que volia escriure.
Sebastian, d’origen jueu, va formar part d’una generació d’escriptors i intel·lectuals romanesos com ara Ionescu, Eliade o Cioran. Bucarest era llavors un ciutat viva de l’est d’Europa. La societat burgesa que retrata Mihail Sebastian a la vila de Braila podríem situar-la en qualsevol ciutat mitjana de províncies de l’Europa occidental. Però va venir la Guerra i després el comunisme. Dècades de comunisme i de règim assassí de Ceaucescu han deixat Romania com avui la coneixem. Que distant és la imatge que tenim tots ara de Romania i dels immigrants que ens arriben d’aquell país a la vida reposada, provinciana i benestant que ens descriu Sebastian! Llegia l’altre dia al diari que el fantasma de Ceaucescu continua viu a les muntanyes de Transilvània ja que els seus gossos, fugits durant la caiguda del règim, viuen assilvestrats pels boscos, on els seus udols causen inquietud entre els habitants d’aquelles zones rurals.
No podem oblidar que, no fa tants anys, Ceaucescu fou model i referència per a determinats corrents polítics del nostre país. I que, increïblement, Cuba ho continua sent i criticar Castro encara està mal vist en determinats ambients. Ara que ha mort Soljenitzin, possiblement la víctima més emblemàtica del gulag comunista i el màxim exponent en la seva denúncia, caldria que anéssim recuperant la seva lectura i corregint aquest dèficit.
