Filosofia de cafè

Una mica de filosofia (o potser el terme és fins i tot massa ambiciós) de cafè.
Recordàvem l’altre dia aquells versos de Pessoa –o, més ben dit, d’Álvaro de Campos- que diuen que el món és de qui neix per conquerir-lo i no pas de qui somia que pot conquerir-lo, encara que tingui raó.
Crec que és una evidència que el món és dels homes d’acció. I no em refereixo als líders polítics o econòmics –que també- que dirigeixen el món. Em refereixo a qui governa la quotidianeitat. El que compta és fer coses, generar activitat, no parar. Moltes vegades sense objectiu clar o amb objectiu erroni. Però el que cal és moure’s, fer bullir l’olla.
Jo espero que algun dia el món estigui governat no pels homes d’acció sinó pels homes de reflexió. Segurament no existiria el progrés vertiginós tal com avui l’entenem. Possiblement no hi hauria tanta riquesa ni activitat econòmica. Però segurament tindríem una evolució més raonada i raonable, un dia a dia amb major governança del sentit comú i uns principis i objectius, tant individuals com socials, més clars.