Francisco Sánchez Bellón, a qui crec poder considerar ja un amic tot i no haver-nos vist mai, m'envia el seu darrer poemari Cosecha parva, magníficament editat, com sempre, per Los papeles del sitio.
Al contrari del que podria semblar -i del que hauria de ser- aquests dies de Nadal no són els més propicis per al recolliment que requereix la lectura de poesia; tot i així, trobo alguns moments, nocturns, per gaudir-lo en silenci a l'empara d'una llum càlida. Sento especialment proper el poema que porta per títol Tarde de viento. Segur que no li importarà que el reprodueixi aquí:
Tarde de viento
Te refugias en casa,
pero el viento puede más.
Y agita y desordena
la pálida certeza
que creíste alcanzar
y que guardabas
como guarda el niño
entre sus manos la luciérnaga.
Sentir la companyia de qui, enmig del soroll, troba el moment per llegir un petit poema és el més gratificant que pot experimentar qui l'ha escrit. Gràcies, Alex
ResponElimina