A la contra

Un somni distòpic. He de viatjar a Cannes (no sé per què dimonis justament a Cannes). Ja no hi ha reserves d'avions ni de trens ni horaris ni res. Simplement consultes a l'ordinador quan arribaràs i què et costarà, no saps com hi aniràs. Entres a una mena d'espai negre i des d'allí t'hi porten. No hi ha controls ni passaports ni pagaments. Ja tenen totes les teves dades: si t'has vacunat, si has delinquit, si has expressat opinions contràries al pensament correcte... Ja tenen el teu número de compte on cobrar-te. Si tot està en ordre, endavant, arribes a Cannes o on convingui, sense fer ni triar res. El somni dels GAFA. I d'alguns governs.

***

Veig un fragment d'un entrevista de fa uns mesos que un d'aquests presentadors jovenets graciosets li fa a Alaska. Entre brometes (tot en aquest tipus d'individus mereix el diminutiu) li pregunta per Miguel Bosé. Ella respon que no pensa criticar-lo i ell segueix insistint entre gracietes, això sí, ficant només la punteta. Però ella insisteix també en que, malgrat el que hagi pogut dir, no el criticarà. I hi ha una diferència notable entre l'oportunista i qui respecta un amic, malgrat les grans barrabassades que hagi pogut dir. El títol de la pel·lícula podria ser La dama y el vagabundo. I el del refrany: de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.

***

No m'agrada escriure a la contra. Sovint em continc i simplement no escric. Però hi ha moments en què l'entorn esdevé tan hostil que és una irresponsabilitat no fer-ho.

***

Tens dos llibres començats i cap d'ells t'acaba de convèncer. No vols deixar-los però experimentes aquella sensació desagradable de mandra cap a la lectura. Al final, en comences un tercer i ara ja són tres els candidats que truquen a la teva porta mentre tu et regires cap a l'abstenció. El quart llibre escalfa a la banda.

***

Compro el diari pel suplement cultural. És l'especial de Sant Jordi. Apareixen centenars de llibres, interessants alguns. S'explica l'obertura de noves llibreries, es descriu una mena de boom lector, a causa, segons sembla, dels confinaments. Paradoxalment, però, em sento llunyà i aliè a aquesta mena d'onada. Com l'altre dia, visitant una d'aquestes noves llibreries. No m'acabo de creure aquesta expansió, m'ho miro amb escepticisme.

***

Odio la llibertat, t'obliga a escollir, una boutade de Dalí que comença a prendre forma.