3.11.20

Apunts

Paradoxalment, com més complexos són els moments que ens toca viure, menys es toleren els matisos.

***

El que em sap més greu és que la restricció de la llibertat sigui, no ja una renúncia dolorosa i, potser, inevitable sinó gairebé una petició popular.

***

Els grans novel·listes són els que creen personatges capaços de dir això:


Es lo suficientemente listo para saber que la gente como yo, que no tiene reservas a la hora de pensar, es lo contrario a la hora de actuar. No quieren aguar la fiesta. Quizás es porque la verdad ya les basta y no necesitan implantarla. O quizás es que ven con cuanta frecuencia la acción es inútil.

Aquesta il·luminació ja val una obra literària. La reflexió que genera ens ocuparia tota aquesta capvespre plujós de novembre.

***

La frase és d'Eleanor Dillard, personatge del relat Las letras escarlatas, de Louis Aunchincloss, inclòs a Historias de Manhattan, traduït per Ignacio Peyró.

***

I què pot ser més trist que una frase que contingui capvespre, plujós i novembre?

***

Bany de joc de l'Espanyol, ahir, al Málaga, que em fa doblement feliç. Pel resultat i el joc que fa anys que no vèiem en el nostre equip (hem hagut de baixar a segona per jugar a futbol) i per l'impresentable xeic, president del club andalús. Victòria pírrica davant de qui amenaça la llibertat, però victòria a la fi.

***

Sovint, aquests dies, el mal humor se m'endú com l'onada d'un mar amb ressaca.

***

Érem pocs i va arribar l'antisemitisme. (O potser és que mai havia marxat del tot).

Cap comentari: