Notes

M'adono de la twitterització de l'expressió quan, en posar-me a escriure, em surten pràcticament només frases curtes.

***

Ramón Gómez de la Serna hauria estat un fenòmen del twitter. Les seves greguerías són, de fet, una mena de precursor dels tuits, passats abans pel tren de rentat de la poesia.

***

La maduresa arriba també quan deixem de creure sistemàticament que allò que ens diuen és veritat.

***

Aquesta ingenuïtat, substituïda per un cert escepticisme, fa que ja no visquem determinats moments amb tanta intensitat com abans. A la fira del llibre del Passeig de Gràcia, per exemple, ja sé que no trobaré una edició extraordinària que haurà passat desapercebuda a tothom, o que només jo coneixeré. Tanmateix, aquesta tarda passada remenant llibres continua sent, un cop l'any, un plaer sòlid.

***

Des d'aquesta perspectiva escèptica però alhora vital, li dic a l'R. que la meva actitud davant la vida és leopardiano-hedonística. Si hi ha algú realment escèptic és, però, ell amb el terme que acabo d'encunyar. Jo, en canvi, el segueixo considerant acerat.

***

A la fira, precisament l'R. em comissiona per fer alguna compra, cosa que em satisfà força: doblo la capacitat de compra. Tot i això, sóc contingut i moderat: un volum de Lorca de Losada per l'R. i Barcelona cau de Valentí Puig i Esteban el héroe (magnífica traducció azoriniana del títol) de Joyce, per a mi.

***

A la fira, quan veig llibres bons, però que ja tinc o ja he llegit, a preus irrisoris, em sap greu deixar-los allà. M'agradaria que algun bon lector els adoptés, tots dos hi sortirien guanyant.

***

Sembla que aquest any no anirem a Montolieu. Començo a pensar que seria bona idea una escapada hivernal a la Gascunya. L'hivern es farà llarg i necessitarem armagnac.

***

Sempre ens preguntem què faríem si ens toqués una gran suma de diners a la loteria. Jo, el primer que faria, seria donar-me de baixa de Linkedin.

***

Un encàrrec: escriure hores i hores, i només voler acabar-lo.

***

Baixo la Rambla amb el cotxe. No està deserta, però potser hi ha una quarta part de la gent que hi havia normalment. Després en aquests carrers del nord del Raval -Pintor Fortuny, Notariat, Doctor Dou-, molts establiments tancats. Llocs on havíem passat tantes estones, ara amb les persianes closes. I, per tants motius, penso com m'ha canviat la vida només en tres anys.

***

Barcelona s'ha convertit en una ciutat estranya, una mica hostil. O això em sembla a mi. Mascaretes, mirades de reüll, blocs de formigó als carrers, botigues tancades, pintades estranyes a l'asfalt. Tanmateix, a la terrassa de la Central, sol, joventut i riures.

***

Els nous costums. Cada vegada costa més quedar amb algú.

***

Rusiñol pintor: crec que no se li fa prou justícia. Els seus jardins finals no el van ajudar gaire, però jo no el veig tan per sota de Casas. La meva mare, que sí que hi entenia, sí que l'hi veia.

***

Intentar transmetre als fills que el món que els espera serà dur, sense infondre'ls por ni escepticisme: una feina difícil.

***

Tanta plataforma digital i no hi ha manera de poder veure El desencanto.

***

Els divendres al vespre passo l'estona de la pel·lícula intentant trobar a Netflix una pel·lícula que m'interessi. Després me'n vaig a llegir.