23.9.20

Renúncies i exigències

Ignacio Peyró a Ya sentarás cabeza, d'Asteroide, acabat de sortir del forn:

Lamentablemente, en la vida todo son elecciones -y si todo son elecciones, casi todo, en consecuencia, son renuncias. Si quieres leer, no puedes cazar. Si quieres escribir, no puedes pasear en moto. Si quieres estar con Thomas Mann, no puedes andar tras esa pelirroja. Toda la tontería moderna de "si quieres, puedes" o "solo tú te pones límites" no es de una gran inocencia -es de una maldad profunda por ser de una ignorancia culpable.

Un dia d'aquests reprendré La muntanya màgica.

***

No som perfectes, però mirem d'escriure bé, si més no, amb pulcritud. No parlo de l'escriptura amb intenció més o menys literària, parlo de tot allò que escrivim: informes, correus electrònics, missatges... Em sorprèn enormement -i negativa- quan veig a persones ben formades escrivint amb descura. L'ortografia, o almenys la cura en l'expressió escrita, és com la dutxa matinal o el valor del soldat, un fet descomptat.
Vaig llegir fa poc algú que deia que l'ortografia era gairebé totalitària i que calia una certa relaxació i tolerància. Tolerants ho serem sempre, en general, i en especial amb qui no ha pogut tenir accés a la formació ni a la cultura. Però, programàticament, creiem que l'exigència és precisament un mecanisme de foment del creixement social i la igualtat.







Cap comentari: