17.9.20

Apunts

Al jardí de casa, just davant de la façana, hi tenim uns testos de color blau. A l'hivern vàrem plantar-hi uns brucs petits que fan una flor d'un color granat. Amb l'arribada de la calor, aquests brucs es panseixen i es van assecant, per la qual cosa els vam trasplantar a un lloc menys visible i, en el seu lloc, hi vàrem plantar unes vinques, de fulla verda brillant i flor blanca o lila. Ara, amb la tardor, les vinques es van tornant grogues fins morir-se i les haurem de substituir novament per brucs o per alguna altra planta més vivaç.
Veure morir, mica en mica, aquestes vinques, que ja són grogues i esmorteïdes, em recorda com d'efímera és la il·lusió pels dies llargs, pel temps de les cireres i dels somriures. Fa dos dies les plantàvem amb la fe de qui creu que aquests dies d'estiu no s'acabaran i ara la seva aparença trista ens parla de la inelectibilitat i fugacitat del pas del temps.

***

Houellebecq és un bon escriptor, ho demostren sobretot els seus primers llibres, però la seva permanent intenció d'épater arriba a cansar. Fins i tot a mi, que no sóc gaire amic del políticament correcte.

Cap comentari: