29.8.20

Notes

El País d'avui ve amb un suplement sobre tecnologia. El fullejo i experimento un cert malestar en adonar-me que res del que conté aquest suplement m'interessa gens ni mica. I després de pensar-hi una mica m'adono que aquest malestar és únicament fruit de la dependència econòmica. Sé que per sobreviure, tard o d'hora hauré d'usar alguna d'aquestes tecnologies, que em resulten bàsicament molestes. Si tingués absoluta independència econòmica, simplement se me'n fotrien.

***

Com el seu nom apunta, la rentrée és un fenomen editorial nascut a França. Les novetats de la tardor són saludades al país veí a finals de l'estiu amb gran fervor publicitari. Són l'anunci de la temporada que comença, del retorn a la vida quotidiana natural, de la potència creativa de la indústria literària... Algú -no recordo qui- va explicar-me que entre les elits franceses conèixer i comentar les novetats de la rentrée era signe de distinció i nivell. Fins fa poc. Ara sembla ser que també parlen de sèries.

***

El compte d'instagram de Gallimard segueix, però, a tota màquina amb la rentrée. I fa uns dies les taules de novetats de Mollat, a Bordeus, i Privat, a Toulouse, eren del tot plenes de novetats. Un editor va explicar-me que aquí, a Catalunya i a Espanya, per molts anuncis que en fes la premsa, la rentrée no acabava de funcionar. Tanmateix, quan s'acaba l'oci vacacional i s'albiren les foscors tardorals, la rentrée literària actuar de ferro roent on agafar-se.

***

I ja voldríem que aquest any la tardor es caracteritzés només per dies que s'escurcen, rutines que tornen, fulles que el vent s'endu i aigües que cauen del cel. Aquest any la tardor es dibuixa com l'abisme del final de l'oceà dels navegants precolombins, com un escenari incert i boirós, com el pendent de l'Alpe d'Huez. Al costat d'això, la rentrée literària sembla una pura ingenuïtat.

***

Crec que la covid ha posat de manifest un dèficit que fa anys que existeix en aquest país. Un dèficit que, paradoxalment, consisteix en un superàvit. Superàvit d'informació, d'opinió, de lupa, de mirar-se les coses del dret i del revés, d'estar massa pendents de tot: del temps, de la política, ara de la covid... Com en les obres que es fan a peu de carretera, on sempre hi ha un operari que treballa i quatre o cinc que s'ho miren, aquí calen també més mans i menys ulls. Deixem treballar a qui ha de treballar (els professionals, els científics), donem-los més recursos i allunyem una mica el focus. I això vol dir també reorientar els pressupostos públics.

Cap comentari: