2.7.20

Breus

La impossibilitat de trobar una lectura adient al moment és una font de profund malestar. Aquests dies, recorro a Pla.

***

Parlant de Pla, corre per les xarxes un fragment d'una entrevista a un vell i murri Pla, de l'any 80. Hi trobo afirmacions d'una profunda vigència. La gent ha de poder viure, diu.

***

Sí que m'ha agradat, entre tanta lectura fallida, Enfermos antiguos, de Vicente Valero. Un llibre còmode, acollidor, d'un autor a seguir.

***

L'estiu, aquest any, tot i no ser tan calorós, és més hostil.

***

Dino amb l'À. a una terrassa de Sant Gervasi. La calor transforma la ciutat, la fa boirosa, difumina els seus contorns. També alenteix els moviments de la gent, inhibeix l'enginy, impossibilita vestir adequadament.

*** 

Gregorio Luri publica una imatge d'una estàtua de Voltaire vandalitzada a París i l'acompanya d'aquesta cita del pensador francès: En la meva vida només he adreçat una pregària a Déu, una de molt curta: Oh, Senyor, fes ridículs els meus enemics. I Déu m'ho ha concedit.
No deixa de ser, però, una victòria pírrica, que provoca un mig somriure amarg.

***
Llegeixo el següent fragment en un article d'un suplement de moda -que, evidentment, no hauria de llegir, d'un gran diari. Sembla ser que acompanyava una imatge icònica d'un prestigiós activista progressista milenial (no sé quina d'aquestes quatre paraules posar en cursiva, així que opto per posar-les totes):

Claro, por supuesto, la generación milenial ha tenido que vivir la gran recesión de 2008, la guerra de Irak, el incremento de las deportaciones, la emergencia climática, la Administración Trump y la pandemia del coronavirus antes de cumplir los 35.

I no puc deixar de pensar, ¡oh Déu meu, quina vida tan dura!, més tenint en compte que les recessions són periòdiques i totes les generacions les han viscut (majoritàriament sense sistemes de protecció social com els actuals), la guerra d'Irak va afectar bàsicament els iraquians, no veig gaire milenials occidentals deportats i els grans afectats de l'epidèmia del coronavirus han estat persones grans que sí que havien viscut en primera persona guerres i penúries, i ara han mort sols, en molts casos.
Recordo que fa uns anys va sortir a la televisió una dona francesa que havia assolit un rècord de longevitat. Havia viscut la Gran Guerra, on havia perdut el seu marit (portava vuitanta anys vídua), la crisi del 29 i totes les successives, la Segona Guerra Mundial i l'ocupació, la postguerra, la mort dels fills...
Així que, milenials...

Cap comentari: