7.6.20

Notes

Moc cel i terra per trobar un llibre que m'interessa. Em fa una mandra enorme moure l'ordinador d'habitació i connectar-lo a la tele per veure una sèrie de televisió.

***

Records de la catequesi: benaventurats els pobres perquè per a ells serà el regne dels cels. I així era amb tot (la puresa, la bondat...): la vida eterna compensava de totes les mancances de la vida terrenal. Espero que això valgui també per les ideologies: que viure en el dubte, en el qüestionament de les pròpies maneres de pensar, en la consciència de que no existeix la veritat absoluta, en la no imposició, sigui compensat en l'altra vida respecte a la possessió de la raó absoluta, l'alliçonament permanent i la superioritat ideològica.

***

Giri cap on em giri, aquest segle té visos de convertir-se en inhòspit i manicomial. Nova anormalitat.

***

Escena nocturna de pluja en una parada d'autobús. Quan l'autobús arriba, Stevens tapa amb el paraigua a Miss Kenton i l'acompanya fins que puja a la plataforma del darrere. Intercanvien unes paraules de comiat. Segueix caient l'aigua. Miss Kenton té els ulls negats. Mentre l'autobús s'allunya, Stevens li diu adéu aixecant el barret. Tota una vida llançada per la borda, servint, i servint la persona equivocada. Les restes del dia: Ishiguro, Ivory, Thompson, Hopkins.

***

Quien roba a un ladrón, mil años de perdón, diu la dita popular. Una dita que no sé si és aplicable a qui, amb cinisme, enganya a un cínic fent veure que s'empassa el seu discurs ple de cinisme.  

Cap comentari: