13.6.20

Grisos

Una autopista amb molts carrils, on tothom pot circular per on vulgui. Però resulta que els carrils centrals estan permanentment plens d'obstacles que, interessadament, es col·loquen per dificultar el pas i només els dels extrems estan lliures per transitar-hi amb comoditat. Aquesta és la imatge de la política actual, a Catalunya, a Espanya i al món.
Però no us preocupeu, aturarem el cotxe sempre que calgui, a retirar els obstacles, amb dignitat, per seguir circulant pels carrils centrals, encara que des dels extrems ens passin els cotxes rabent, tocant el clàxon, amb la música a tot drap.

***

I els matisos desapareixen també ens els judicis històrics. Tot ha de ser immaculat, sense cap taca. I de sants, n'hi ha ben pocs, abans i ara. Potser ara menys que mai, malgrat les contínues lliçons que ens dóna el neopuritanisme.
Com vaig llegir no recordo on, si Churchill no us agrada, espereu que us presenti el seu enemic. De qui ell, per cert, ens va salvar.
O, ja que eliminem els matisos, anem al saber popular: de desagraïts l'infern n'és ple.

***

La Bíblia, i la seva interpretació més ortodoxa, situava el diluvi universal com un càstig al pecat dels homes. És l'exponent més clar d'una visió de l'home -i la dona- com a pecadors, en permanent situació de culpa i necessitat de demanar perdó.
La visió, que, des d'alguns angles, es dóna d'aquesta pandèmia, també com un càstig a uns suposats pecats o mals comportaments de la civilització humana, no deixa de ser una altra perspectiva del mateix tipus de pensament religiós i no científic. L'única dada que ens ha aportat la ciència respecte a la influència del comportament humà en l'origen de la pandèmia és l'ús de certs animals salvatges per a l'alimentació humana.

Cap comentari: