1.4.20

De Marías

Marías, en descriure el personatge d'Eric Southworth, professor a Oxford, ens parla amb contundència del nostre actual segle:

Seguía en sus aposentos de siempre en St. Peter's College, seguía siendo muy diestro en el oleaje de la toga negra que le caía como una catarata en torno a las piernas y jamás se le enredaba en ellas, y que él se empeñaba en vestir para sus tutorials y clases pese a que eso empezara a estar ya mal visto en los años noventa que anunciaban el nuevo, rencoroso siglo: como un rasgo de autoridad y elitismo. Ya empezaba a estar todo mal visto, cualquier signo de cortesía, distinción o saber, a sentirse como un agravio. Pero Mr Southworth era naturalmente cortés, distinguido y sabio, como lo era el Profesor Wheeler, aún más (sería nombrado Sir Peter Wheeler un poco más tarde), y no estaba dispuesto a ir contra su ser por contentar a una masa manipulada, educada en el victimismo congénito y azuzada al complejo de inferioridad como pasaporte, coartada y motor de la existencia.

Segurament aquesta visió és molt exagerada, però és innegable que se sustenta en una base de realitat. Mai he cregut en voluntats supremes d'educar o azuzar d'una determinada manera, però sí que és cert que s'imposen, no se sap ben bé com, corrents o maneres de fer o de pensar, que resulten més fàcils, acomodatícies o populars (en els diferents sentits de l'accepció). I encara que l'antipàtica paraula excel·lència sigui repetida fins la sacietat en el nostre món, el cert és que la facilitat i la superficialitat s'imposen sovint al rigor i la exigència.

Cap comentari: