Més notes

Un altre dia gris, tot i que avui sense pluja. La xemeneia de sempre no fumeja. Els colors no són tan vius com ahir, ni el verd de l'herba ni el dels líquens del tronc de l'arbre de l'amor, que comença a treure les flors liles. Tinc a mà, ara, una càmera de fotos amb zoom. Ahir vaig veure un tudó, gras i ufanós com un bisbe, posat sobre un dels pinacles de l'entrada. Aquest matí es passejava una pasqüeta, despreocupada, sobre l'herba. Després, un merlot es gronxava sobre el cable del telèfon. Miraré d'immortalitzar aquestes visites amb la càmera.

***

Segueixo amb la novel·la de Marías, que em regala algunes il·luminacions. Un dels personatges, Jack Nevinson, pare del protagonista, envidua i es fa vell a Espanya, un país estranger per a ell. Escriu Marías sobre la possibilitat d'un retorn al seu país:

Retornar a Inglaterra, sin embargo, no era para él una opción: la nación tendría que haberse parado o tendría que haberse parado su edad, y esas dos cosas jamás se detienen, en ningún tiempo ni en ningún lugar. Los países los usurpan quienes van naciendo sin querer, a nosotros nos usurpan los adultos o los viejos en que nos convertimos sin querer.

Efectivament, les persones en fer-se grans veuen desaparèixer el seu món, els seus països, no tant pels canvis físics que experimenten com pel fet de no estar ja poblats per les persones que solien i que, directament o indirecta, coneixien. Els referents canvien -a pitjor- i els carrers queden poblats, efectivament, per aquells que van naixent sense voler i es van despoblant d'aquells que moren, també sense voler. Recordo el meu pare, en els seus últims anys, desinteressat per les històries de persones que no coneixia i per un món que no reconeixia.

***

Penso ara en el llibret que vaig enviar a l'editorial X i en com segurament haurà quedat desactualitzat per aquest xoc, que ens ho fa repensar tot. O potser serà al contrari, que aquelles reflexions hauran guanyat sentit i força.

***

En aquest moment, criticar qualsevol decisió és molt fàcil. I gratuït. Ho dèiem l'altre dia. Però no puc deixar de trobar contradictori tenir petits comerços tancats, amb tot el mal que comporta, i que furgonetes de repartiment de vendes online circulin lliurement tot el dia, de casa en casa.