24.1.20

Notes


Revisc, amb la lectura de La novela de la costa azul de Giuseppe Scaraffia, uns breus dies d'hivern de 2014 passats en aquest estrany territori. No em puc estar de mirar-me les fotografies d'aquells dies, que m'ajuden a rememorar algunes escenes que havia oblidat.
És interessant trobar en les pàgines d'aquest llibre, la memòria de tants escriptors i artistes, íntimament lligada als pobles i ciutats d'aquesta costa, on sembla que ni un pam de litoral estigui exempt de l'empremta d'aquests creadors. I no em puc estar de relacionar aquesta memòria amb la meva pròpia, breu però viscuda. La visió des de la carretera del blau turquesa de l'aigua de la platja de Villefranche-sur-mer, on es capbussava Paul Morand per evadir-se del món, o el bellíssim cementiri de Menton, a la part més alta de la vila, que fascinava a Flaubert. La lectura s'entrellaça amb el record, les fotografies m'ajuden a recórrer la resta del camí. Hi veig els meus fills, petits, i sento novament el vertigen del pas del temps. L'À. m'agafa per l'espatlla mentre posem asseguts a la seva corba preferida del circuit de Montecarlo. L'N. fa ganyotes davant del casino. Ambdós pugen a les atraccions infantils d'una plaça de Niça.

***
Això, i altres relectures d'aquests dies, em fan pensar en com de ràpid passa la infantesa -tot i que Ana María Matute afirmava que la infància era més llarga que la vida- i m'aterra pensar que als meus fills els hagi passat igual de ràpid que a mi i que no l'hagin viscut amb la intensitat amb què cal viure la part més viva i real de la vida.

***
La tarda d'ahir, amb lliurament d'un manuscrit i presentació -seguim insistint- de Davant dels camps i de la nit, acaba sent, no sé ben bé per què, agredolça. La felicitat d'estar acompanyat d'amics conforta, però la seva amabilitat m'acaba pesant massa, la sento immerescuda. Intento donar el millor de mi, però no sé si en sóc capaç.
Després, la nit del Born, ahir sorprenentment quiet i silenciós, i l'estranyesa dels moments en què et trobes finalment sol, després de converses que han recorregut camins inexplorats.

Cap comentari: