5.11.19

Lodève, Modiano

Lodève és una estranya població del Llenguadoc. Fa anys que hi anem, bàsicament a veure les magnífiques exposicions de pintura que, sorprenentment (la vila té només set mil habitants), programa el seu museu. José Luis García Martín la canta en el seu primigeni Café Arcadia, de 2003, com a sucursal del paraíso, després d'haver passat dècades com un lugar oscuro, olvidado. Diria que darrerament ha recuperat alguna cosa d'aquest caràcter obscur, somnolent, abandonat.
A Lodève, però, ens sorprèn -no tant com el museu però Déu n'hi do- una bona llibreria, Un point, un trait, on comprem, la darrera novel·la que publica Modiano, fidel a la seva cita amb Gallimard i amb els seus lectors. Encre sympathique, que així és titula el llibre, té una de les millors arrencades que he llegit en Modiano, cosa que ja és dir. Parlo de l'arrencada perquè encara no l'he acabada i no puc donar-ne una visió definitiva, però fins ara em sembla una novel·la magnífica, plena de tots els ingredients que han fet gran l'escriptor parisenc. La llegeixo quan el sol de la tarda ja se'n va, ben d'hora en l'horari hivernal, i la nostàlgia enigmàtica dels personatges i els temps perduts que tan magistralment sap recrear Modiano, casa a la perfecció amb la mort de la llum del dia que se'n va. Costa no deixar-se endur per la desesperança i la desídia a mesura que avancen les pàgines i ens preguntem què se n'ha fet de Noëlle Lefebvre. Tots tenim les nostres Noëlles Lefevbre i els nostres Gérards Mourade. Com tenim les nostres geografies que també han desaparegut, esborrades sense que ens n'hàgim adonat. I no puc deixar de preguntar-me com seria llegir aquesta novel·la un haventdinat d'hivern (no se m'acut altra traducció per aquest après-midi francès) a Lodève, rere un finestral enorme, veient els carrerons deserts i sentint, potser, només algun crit llunyà apagat pel bufar del vent que entra gèlid per les escletxes de les portes.

Cap comentari: