28.10.19

Realitat

De la mateixa manera que em costa, quan escric, crear arguments més enllà de la realitat, escriure històries de ficció desconnectades de la pròpia experiència, sóc incapaç d'inventar, en la vida, realitats paral·leles segons la meva conveniència per fer quadrar els fets d'acord amb els meus interessos. La realitat acostuma a ser tossuda i inamovible, i com a tal cal tractar-la.
Així doncs, si bé sento enveja i admiració pels novel·listes de raça, capaços d'escriure històries ben travades a partir de la imaginació i la invenció, les persones que tenen la capacitat de forçar el relat -ara que està tan de moda la paraula- dels fets de la vida quotidiana per aparèixer sempre al final de la història com a herois sense màcula, no em generen res més que un profund menyspreu.

Cap comentari: