Vèiem les pel·lícules en grans pantalles en cinemes com Déu mana (l’Urgell,
per exemple). Després les vam veure en pantalles petites de multisales i a les
teles de casa. Ara, en ipads i mòbils minúsculs.
Trucàvem per telèfon, dialogàvem amb el nostre interlocutor i resolíem
les qüestions al moment. Ara esquarterem les converses en ridículs monòlegs en
forma de notes de veu que escoltem incòmodament, fent que s’eternitzin les
comunicacions.
Però, sobretot, recordeu que els avenços són espectaculars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada