Avui, mentre buscava algun DVD per deixar a l'À., que sembla començar a tenir interès pel cine, m'ha caigut a les mans un CD amb el títol OMD, the singles. No tinc ni idea de com ha anat a parar a casa, però me l'he endut i l'he posat al cotxe mentre anava cap a la feina. La veritat és que al cap d'un quart d'hora ja estava cansat de tants sintetitzadors, però també és cert que la música en qüestió m'ha portat records: OMD era una cosa que escoltàvem de molt joves, amb dotze o tretze anys, a la nostra època tecnopop.
En la mateixa línia, ahir, navegant per aquest mar estrany que per a mi és Movistar TV (ara, pobre de mi, a casa ja em demanen Netflix!), vaig posar una sèrie (potser per deixar de ser un no-ningú que no mira sèries) sobre uns espies de l'RDA a l'Alemanya Occidental. No em va desagradar. L'acció transcorria durant l'any 1983 i en una festa de joves de la mal anomenada Alemanya Democràtica sonava Nena, el grup alemany que tant ens agradava -especialment la seva cantant- aleshores. A les pantalles dels televisors que miraven els protagonistes hi apareixien els líders polítics de l'època i, sí, també vaig experimentar nostàlgia. Potser fins i tot més que nostàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada