9.1.18

Notes d'un matí

Quan entro a l'estació veig una noia que reparteix diaris. M'hi acosto, pensant-me que es tracta de La Vanguardia i, quan gairebé en tinc un exemplar a les mans, veig que és El mundo deportivo. L'agafo per no fer-li un lleig a la noia, però dura ben poc temps a les meves mans. El suficient, tanmateix, per adonar-me que el caràcter panfletari i esbiaixat d'aquesta publicació no ha parat de créixer en els últims anys.

***
Al tren, aixeco un moment la vista de les Cartes a Mahalta, el recull de la correspondència entre Màrius Torres i Mercè Figueras que van portar-me els Reis, i veig un senyor, dret just davant meu, que llegeix Incerta glòria. Curiosament això passa en plena lectura d'un passatge on es fa referència a la correspondència que ambdós mantenen amb Joan Sales. Una bonica coincidència.

***
Una imatge que forma part ara dels meus matins és la dels avions enlairant-se, mentre apunten les primeres llums del dia, de l'aeroport del Prat. Avui, el cel exposava tota la gamma possible de roses, malves i violetes i els avions es dibuixaven a la llunyania amb una nitidesa especial, gairebé com ombres xineses retallant-se sobre un fons teatral. No sé si és gaire comú sentir aquesta fascinació pels avions que s'aixequen i se'n van, aquest desig pel viatge, l'evasió, la fugida.

Cap comentari: