27.12.17

Segle XX

Darrerament l'À., amb una intenció crítica pròpia de l'adolescència, em diu que sóc del segle XX. El to és el mateix amb què tradicionalment s'ha utilitzat l'adjectiu decimonònic, que curiosament és incorrecte en català i no té en la nostra llengua un equivalent exacte. És a dir, ser del segle XX per a ell -per a ells- és sinònim d'antic, passat, teconògicament obsolet...
Potser té raó, però modestament, vist el panorama actual -social, polític, econòmic, comunicatiu, cultural, musical...- per a mi aquest qualificatiu resulta gairebé un elogi. Sí que hi ha elements que m'agraden més del món d'ara que del de fa vint o trenta anys, però n'hi ha molts d'altres que no. Així que potser sí que sóc del segle XX. Bé, matisem: del darrer terç del segle XX, perquè de les primeres dècades no hi ha gaire coses que m'agradin i començo a trobar-hi alguns paral·lelismes amb el món actual.

Cap comentari: