9.5.17

There is a light...

Vaig passar l'altre dia per davant d'una botiga de discos del carrer Tallers i, en l'estat d'eufòria que provoquen determinats dinars i que m'acompanyava en aquell moment, vaig decidir entrar-hi. Aparentment, era la meva una presència estranya en aquell indret, però, vista la música que allí s'oferia, ràpidament es va produir un encaix entre aquells discos i jo. Vaig buscar la S de The Smiths, el grup que més m'acompanya ara, i em vaig endur un parell de cedés. La veritat és que la vista se me n'anava cap als vinils, però el meu vessant pràctic es va acabar imposant al romanticisme de l'eufòria postdinar.
En la meva època de joventut, tot i compartir pràcticament de forma absoluta els gustos amb els amics, sempre hi havia qui tenia més tendència a comprar discs d'un grup que d'un altre. I era l'amic M. qui acabava comprant sempre els elapés dels Smiths i ens els gravava. Aquelles cintes, o bé s'han perdut o bé no troben aparell que les reprodueixi, així que amb The queen is dead i The world won't listen, comprats l'altre dia, recupero part de la música desapareguda d'aquella època.

***
Són aquests dos discos els que més escolto ara en els meus viatges en cotxe. Curiosament, la música dels Smiths necessita un temps per anar entrant, i ho fa de forma particular, diria que estranya. És com si hi hagués un moment per a cada cançó; temes que passen desapercebuts d'inici imposen després la seva sensibilitat amb una força absoluta. En aquesta cadència, ara és per a mi el moment de There is a light that never goes out. La poesia d'aquesta cançó i la veu de Morrissey gronxant-s'hi em resulten en aquests moments absolutament poderoses, properes i irresistibles.


Take me out tonight
Where there's music and there's people
Who are young and alive
Driving in your car
I never, never want to go home
Because I havent got one anymore
Take me out tonight
Because I want to see people
And I want to see light

Cap comentari: