28.1.17

Paterson

Desafortunadament, vaig poc al cinema i quan hi vaig, a banda de veure pel·lícules infantils, no acostumo a tenir gaire sort. Potser sóc massa exigent. No sé, el cert és que estic força desconnectat d'aquest món.
Però no sé ben bé per què, aquesta pel·lícula em va cridar des del principi. No recordo com: si va ser en veure el cartell, o vaig sentit-ne o llegir-ne algun comentari al vol; el fet és que no volia deixar-la passar de cap manera. L'À. em va confirmar les meves intuïcions. I fou així que en una tarda plujosa i trista, estranyament, vaig decidir posar-me tot sol a la cua del Renoir Floridablanca.
Paterson és una petita meravella. És poesia feta pel·lícula, si aquesta translació és possible; reflecteix la poesia de la quotidianitat, si se'm perdona el tòpic; il·lumina la bellesa de la trivialitat, que de vegades no sabem veure; desequilibra la balança de la vida cap aquella part que tots vivim de positiu.
La veu d'Adam Driver, en la versió original, és un element essencial del film, com ho són els poemes que el seu personatge -Paterson- va escrivint i recitant mentalment al llarg de les seves jornades, aparentment monòtones, de conductor d'autobús. El meu preferit és aquell dels Ohio Blue Tip matches; Love poem, es diu:

Love Poem
We have plenty of matches in our house.
We keep them on hand always.
Currently our favorite brand is Ohio Blue Tip,
though we used to prefer Diamond brand.
That was before we discovered Ohio Blue Tip matches.
They are excellently packaged, sturdy
little boxes with dark and light blue and white labels
with words lettered on the shape of a megaphone,
as if to say even louder to the world,
“Here is the most beautiful match in the world,
its one and a half inch soft pine stem capped
by a grainy dark purple head, so sober and furious
and stubbornly ready to burst into flame,
lighting, perhaps, the cigarette of the woman you love,
for the first time, and it was never really the same
after that. All this will we give you.”
That is what you gave me, I
became the cigarette and you the match, or I
the match and you the cigarette, blazing
with kisses that smolder toward heaven.

Ha de ser meravellós encendre una cigarreta a la dona que estimes amb un misto Ohio Blue Tip i que ja res sigui el mateix a partir de llavors. L'autor d'aquests poemes de Paterson és, segons he trobat a la xarxa, Ron Padgett. Magnífic poeta, doncs. Com magnífica és també l'escena de la nena que recita la poesia de l'aigua que cau i que declara la seva admiració per Emily Dickinson. Dickinson! Com si no tinguéssim ja prou motius per estimar Paterson.


Cap comentari: