8.1.17

Afanys

Els Reis m'han portat El libro más peligroso, un assaig de Kevin Birmingham sobre les dificultats que van envoltar la creació, edició i distribució de l'Ulisses de Joyce. Tot i que són prou conegudes, el que més em crida l'atenció de la lectura del llibre de Birmingham, més enllà de totes les qüestions relacionades amb la censura i les traves a l'hora de publicar els seus textos, són les enormes dificultats que va haver de superar Joyce per ser escriptor. Problemes econòmics, càrregues familiars inesperades, rebuig social al seu país, greus malalties... tot configurava un entorn propici per a la renúncia o la cerca d'alternatives professionals. Resseguint la seva trajectòria vital, hi ha moments en què resulta pràcticament inimaginable que la seva obra pogués anar endavant, i, tanmateix, va aconseguir sobresortir, no només per una qüestió de geni sinó també per convicció, afany, treball i, possiblement, per una certa tossuderia. Una bona lliçó.

***
I del mateix llibre, em resulta estimulant -i em genera una certa enveja envers l'època- el que escrivia Margaret C. Anderson, l'editora de The Little Review, revista que va publicar els primers lliuraments de l'Ulisses, en el primer número de la publicació, l'any 1914. Tradueixo:

Si alguna vegada ha llegit poesia amb la sensació que era la seva religió; si alguna vegada ha topat sobtadament amb la blancor d'una Venus en una estança apartada i poc il·luminada; si, a primera hora del matí, ha observat el vol d'un ocell de grans ales blanques alçant-se com una fletxa cap al sol rosat... Si aquestes coses li han passat i li continuen passant fins deixar-lo pràcticament mut davant de tanta meravella, podrà entendre el nostre afany en acostar-les a l'experiència comú de les persones que ens llegeixen.

Cap comentari: