30.12.15

1977, 1982

Algú em diu que va ser l'any 1979, però jo hauria jurat que era abans. I busco a internet i resulta que tinc raó. La guerra de las galaxias -ara sembla que es deia Una nueva esperanza, però mai l'havíem ni l'hem anomenat així- es va estrenar l'any 1977. Recordo les cues per accedir al cinema Montecarlo: ho vam intentar un parell de vegades sense èxit, però finalment la vam poder veure. Als meus vuit anys allò era extraordinari, un món nou. Tot això ho penso, mentre anem a veure amb els meus fills la nova entrega de Star wars a l'Alhambra de la Garriga. Malauradament ja no existeix el Montecarlo (ni el Savoy, ni el Fèmina ni l'Astoria ni el Fantasio ni el Novedades ni l'Alexandra; encara no entenc perquè desapareixen els cinemes del centre de la ciutat per traslladar-se tots a la perifèria, és una cosa que el meu cervell no aconsegueix comprendre), però afortundament existeix l'Alhambra.
I avui apareix als diaris una notícia que em porta a l'any 1982. Demoliran el cinema Urgell. I això m'entristeix i em recorda unes llàgrimes meves -avui no m'arriben a caure- de l'any 82. Del Nadal del 82. Allà vaig veure ET, i vaig plorar amb ET. El cinema Urgell -dues mil localitats!- era el cinema de les grans estrenes per excel·lència. Tancat des de fa temps, ara desapareixerà per sempre. I deu ser cosa de l'edat, però tinc la impressió que d'uns anys ençà tot canvia massa de pressa, un món es difumina i se'n va dibuixant un de nou, que no tinc gens clar que sigui millor.

3 comentaris:

Alex ha dit...

Es molt trist això dels cinemes de Barcelona. Quasi tots els del centre han desaparegut. L'últim, el Club Coliseum, que era també una sala molt bonica. Suposo que no són rendibles, la gent va cada cop menys al cinema. De fet, crec que el fenomen és més intens aquí que a d'altres ciutats europees, potser perquè està més estès el pirateig informàtic i la lamentable cultura picaresca del no-pagar.

Per cert, jo el 1982 era massa petit, però fa pocs anys també vaig poder veure una reposició de ET al majestuós Cinema Urgell. També vaig plorar. Gran pel·lícula, gran sala de cinema.

Àlex Figueras ha dit...

Tens raó. Sempre la picaresca, un dels mals del país.
D'altra banda, entenc que molts cinemes es transformin en multisales; però el que em costa d'entendre és aquest èxode cap a la perifèria i als centres comercials. No entenc aquesta "cultura" (quina paradoxa el terme!) de centre comercial.

Alex ha dit...

No havia vist la teva resposta fins ara. Jo crec que l'èxode es deu simplement al fet que, avui dia, una sala de cinema (o un multi-salas) al centre de la ciutat, tenint en compte el gran espai que es necessita i l'elevat preu per metre quadrat dels lloguers, no resulta rendible. Per a que ho sigui, cal anar lluny del centre.