31.7.13

Fent camí

Em deia l'altre dia un amic que el passat no torna mai més però que el futur és ben nostre. Jo no hi acabo d'estar d'acord. És evident que no podem tornar enrere i que, al mateix temps que el present se'ns escola de les mans, el passat se'ns escapa sense remei, però crec que no el perdem per sempre. El record i les vivències ens esculpeixen dia a dia i tots portem a sobre el nostre passat.
Aquests dos últims anys he perdut els meus pares. He guanyat, però, el seu record i, amb la perspectiva de la seva pèrdua, he après a afrontar la vida amb més coratge i a viure-la amb més intensitat. Possiblement hagi sobrepassat ja l'equador de la meva vida (nel mezzo del cammin di nostra vita que escrivia Dante) i sento amb força el brogit del pas del temps. Mentre de joves veiem amb despreocupació el temps com un bloc de gel que es va desfent amb lentitud, ara comença a assemblar-se ja al raig d'aigua que surt d'una font i que, assedegats,  intentem agafar amb les mans. Així, cal aprofitar les oportunitats que la vida ens ofereix i, fins i tot els que no som homes d'acció, ens embranquem en aventures inesperades.
Em costa molt tancar etapes de la vida. Amb els anys ens anem construint una familia que ens acompanya i ens fa menys agudes les arestes del dia a dia. Els membres d'aquesta familia ens modelen també la manera de ser i d'entendre la vida. I quan un dia decidim canviar de casa, tot i saber que no els perdem, enyorem extraordinàriament a aquells que ens han acompanyat cada dia.
Per cada moment  hi ha una música. No sé per què aquests dies m'acompanya aquesta cançó. S'adapta molt bé al meu estat d'ànim i l'escolto molt. Curiosament, aquesta nit en el mateix instant d'engegar la ràdio del cotxe per tornar cap a casa, a l'emissora que tenia sintonitzada han sonat els seus primers acords. Ha estat inesperat. Diuen que les casualitats no existeixen.



You taught me everything I know
Wave goodbye
Wish me well..
You've gotta let me go

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molta sort amic meu. Pau V

Àlex Figueras ha dit...

Moltes gràcies, Pau.