29.8.12

Gallifa


T. m'ha recomanat infinitat de vegades que anés a veure l'exposició de Josep Llorens Artigas a la Pedrera. Mai m'ha interessat excessivament la ceràmica i el cert és que no li he fet cas. Ara me'n penedeixo.
Ahir vàrem anar amb el mateix T., que m'ha deixat el magnífic catàleg de l'exposió, i amb l'À. a Gallifa, on Artigas s'establí durant les darreres dècades de la seva vida. És curiós com racons tan propers ens resulten absolutament desconeguts. Vam recórrer la sinuosa carretera que, des de Centelles, s'enfila fins Sant Martí i, al capdamunt del coll, vam deixar a una i altra banda magnífics masos com el Pou o el Mas Blanc. Sobrevingué allí el record d'excursions juvenils: banys a les piscines de Can Miqueló, pedalades inacabables per les cingleres o l'estudi de les masies de la zona en aquells anys dolços del batxillerat. Seguírem després fins Sant Feliu de Codines, acaronant també pel camí Puigdolena -una altra visita pendent-, i arribàrem finalment a Gallifa.
La Fundació-Taller Artigas, que no és un museu sinó un espai de treball per artistes, era tancada però va valdre la pena conèixer el lloc. El genius loci ha estat sempre una obsessió per a mi i poques coses m'atreuen més que conèixer els llocs que han ajudat a concebre o modular l'obra dels artistes. El racó -i mai més ben dit, ja que així s'anomena el mas del ceramista- on treballà Artigas a Gallifa és d'una bellesa que ajuda entendre l'atracció de l'artista pel lloc. La vella teulada del mas, quasi sobrevolada per la petita església romànica de Sant Pere i Sant Feliu, les xemeneies de maó dels forns, la vista sobre les valls i les imposants cingleres... Tot plegat ens ajuda a entendre Artigas i ens el fa més proper.
Vam recórrer el caminet que, travessant un parell de torrents, passa just per sota del mas, sentírem el lladruc de gossos, l'À collí móres i figues (tot i sentir-se curiosament una mica decebut per no poder veure cap museu) i va ametrallar T. amb infinitat de preguntes. Tarda d'agost ben aprofitada i interès creixent per Artigas i la seva obra.

Foto de Francesc Català Roca trobada en aquest bloc sobre pessebrisme.
 

Cap comentari: