31.8.12

Anotacions

La tesi que afirma que per escriure cal viure es fa ben palesa aquests dies. En els últims tres dies cauen quatre o cinc poemes, un article que veurem si el diari publicarà, i les darreres entrades d'aquest bloc. Durant el mes de juliol, amb tot el dia ocupat en absurditats, sequera gairebé absoluta.

***

Escàs interès del diari davant les meves propostes de reportatges sobre una pintora russa, l'estada a Catalunya dels artistes europeus d'avantguarda durant la Primera Guerra Mundial i la relació entre el ceramista Artigas i Gallifa. Altre cop els llasts l'actualitat i l'interès social em passen pel damunt com un corró.

***

Veig Cuento de Verano d'Eric Rohmer. A diferència d'altres pel·lícules que havia comentat del cineasta francès, aquesta història m'hipnotiza des del primer moment. Per sobre dels bells paisatges, tan recents, de Dinard, Saint-Malo o Saint-Briac, del propi argument o de la forma d'explicar la història, sobresurt el personatge de Margot, que em captiva. Avui, a la piscina, li escric un poema.

Cap comentari: