18.5.12

Dinars

Vaig dinar ahir en un restaurant moderníssim del Born, el barri bobo per excel·lència de Barcelona. No m'agraden gaire aquests locals, carregats d'ínfules i que acostumen a ser servits per cambrers antipàtics vestits a joc amb la decoració del local. Tot i això, el local era còmode i sonava una música agradable. S'hi estava bé. Van arribar uns nois joves, protagonistes d'un programa infantil de televisió, i van fer gal·la de la seva expressivitat excessiva. Jo llegia Renard, però m'avorria una mica i vaig decidir agafar el Moleskine i provar d'enfilar un poema que em rondava pel cap des de feia dies. Sonà llavors New year's day d'U2 i els versos van començar a fluir amb insospitada facilitat. Fou un moment especial, molt ben aprofitat, feliç. Precisament sobre aquests moments en què tot conflueix per fer-nos feliços tractava el poema.



***

Avui he dinat amb l'amic X. Feia temps que no ens vèiem així, amb una certa calma. Som amics des de fa temps, però a vegades cal que avanci la conversa perquè vagi creixent la confiança. I així ha estat. No és que ens hàgim fet confidències però sí que hem pogut aprofundir una mica sobre la nostra visió de la vida. Habitualment costa trobar l'entorn i l'interlocutor per parlar d'aquestes coses. Res de filosofies ni de metafísiques però sí transcendir una mica la superficialitat d'aquest món en què tot gira al voltant de l'actualitat, la immediatesa i el materialisme. I resulta balsàmic, gairebé curatiu, poder fugir-ne de tant en tant. Al final, m'ha parlat del que escric aquí i, tot murri, ha ironitzat sobre el protagonisme que van adquirint els ocells en aquests papers. La veritat és que no me n'havia adonat, però té raó. M'ha fet gràcia el comentari. A partir d'ara pensaré en ell cada vegada que faci sortir un ocell.

Cap comentari: