Greene street, Nova Orleans o el Madrid de Baroja?

Anant un dia al zoo amb els nens, vaig veure per primera vegada aquestes cases. De davant resultaven del tot anodines, una mica tristes i casernàries, però les galeries del darrere tenien una bellesa estranya, a causa de la presència del ferro en la seva arquitectura. Aprofitant que duia la càmera per fotografiar lleons, elefants i foques, vaig fer-ne unes quantes fotografies. La majoria de pisos eren buits però en algun lloc encara es veien uns llençols estesos o algun test amb flors una mica fúnebres.
Vaig preguntar a l'À.P., que va estudiar a l'edifici de la universitat que hi ha just al costat, si coneixia uns edificis amb una arquitectura de ferro que recordava una mica el cast-iron del SoHo novaiorquès. Em va dir que sí que els coneixia, però que li feien pensar més en Nova Orleans -la imatge que tots tenim al cap de la ciutat de Louisiana, encara que no hi hàgim estat- que no en Nova York.
Vaig investigar una mica a través d'internet i vaig poder saber que aquests edificis eren els habitatges dels militars de l'antiga caserna de Wellington. Em va semblar que s'hauria de donar un cert llustre a una arquitectura tan particular i, fins i tot, vaig pensar en publicar algun o altre escrit sobre el caràcter tan evident i particular d'aquests edificis. Però, per una o altra raó, vaig deixar-ho córrer i vaig oblidar-me'n.
Ha hagut de ser un amic passavolant, que ha estat només uns dies a Barcelona, qui em parlés de nou d'aquests edificis, constatant una nova similitud: amb les corralas madrilenyes que fan pensar sempre en Baroja. I m'ha informat que, segons sembla, hi ha un projecte per construir allí un edifici modern i singular. Si fos així, seria una prova de que ni la crisi ens pot salvar d'aquest afany destructor i renovador que, curiosament, tant ha tingut a veure també amb l'arribada -o agreujament- de la crisi. Però no em vull creure que sigui realment així, més si llegim el que diu el catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona.


>