4.3.12

Twitter

L'altre dia un amic discutia amb un rival polític a través del twitter. Mentre rumiava una de les respostes, vaig etzibar-li:
- No pensis tant i posa-li "Calla, fill de puta".
Aquesta boutade tenia per objectiu evidenciar i portar a l'extrem la superficialitat d'aquest instrument com a mitjà de debat i argumentació. Ja vaig escriure-ho un dia i no em repetiré, però no deixa de sorprendre'm -i decebre'm- el pes creixent que pren el twitter precisament com a fòrum de discussió.
Seguint amb aquesta mateixa línia, he sentit ja en diverses ocasions crítiques i ironies envers un determinat dirigent polític (amb qui m'unexien ben pocs vincles ideològics) pel to poètic d'algunes de les seves piulades. Sembla que els piulaires -o piuladors- no admeten la literatura. Van per feina. Agit-prop i ben poc més.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja! Comentari 'made in Alex'. Fantàstic! A més segur que l'anecdota és certa.
Apa!