26.3.12

La línia de l'horitzó

Mentre m'espero que arribi al tren, escoltant la ràdio al cotxe, em sorprèn la notícia de la mort d'Antonio Tabucchi. No tenia edat de morir-se i no sabia que estigués malalt. Els diaris expliquen que patia un càncer.
El cert és que feia anys que no seguia l'escriptor italoportuguès (o lusoitalià). No sé ben bé per què, però, tot i que durant anys fou un dels meus escriptors actuals de capçalera, el meu interès per la seva obra es va anar esvaint.
M'acosto ara a la llibreria i ressegueixo amb el dit els volums grocs d'Anagrama que, durant els anys de joventut, tant van contribuir a regar la meva passió literària. El seu exitós Sostiene Pereira, amb el protagonista lligat ja per sempre més a la figura de Marcello Mastroianni, un altre il·lustre enyorat. El fantàstic i estupefaent Rèquiem, que vàrem veure també en una magnífica adaptació teatral prtoagonitzada per Pep Tosar al vell teatre Atlàntida de Vic, asseguts en quatre cadires dalt l'escenari. Dama de Porto Pim, que va captivar el meu interès per les enigmàtiques illes Açores i també el d'un altre aiguafredenc, Josep Anton Salgot, que va portar l'obra al cinema. La línea del horizonte, que ens trasllada a una Gènova emparentada amb Lisboa, la passió de l'escriptor i ciutat que l'ha vist morir. O els volums de relats com El juego del revés o Pequeños equívocos sin importancia, dels quals no m'avergonyeixo de confessar que vaig copiar l'estil en algun relat escrit fa molts anys.
Diuen que Tabucchi es va sentir atret per Lisboa en llegir un poema de Pessoa: Tabacaria. És aquell que comença amb una declaració d'intencions que sempre m'ha resultat propera: No sóc res. / Mai no seré res. / No puc voler ser res. / A part d'això, tinc en mi tots els somnis del món.
Tinc també a la lleixa dedicada a Tabucchi un assaig sobre Pessoa, Un baúl lleno de gente, que encara no he llegit. Potser ha arribat l'hora de tornar a Tabucchi i començar per aquí. Sóc incapaç d'explicar per què vaig distanciar-me de l'escriptor italià -ni tan sols vaig llegir els seus últims llibres- però avui sento pesar per la mort d'un gran escriptor.

Cap comentari: