30.3.12

La cadernera i el merlot

Passo cada dia, quan vaig a buscar el cotxe, pel jardí d'una clínica. És un jardi preciós, ampli, verd, elegant: una meravella del disseny modern i simple. Té aquest jardí una mena de piscines rectangulars i allargades que acompanyen la façana d'un dels edificis de la clínica. Aquesta façana és l'únic que s'ha conservat de la vella edificació que hi havia abans en aquest indret: un ocult i lúgubre frenopàtic. La façana restaurada conserva els vells finestrals i l'antiga estructura de l'edifici, amb reminiscències mig militars, mig religioses -la silueta central d'una capella actua com a eix de simetria de la baluerna.
El conjunt de la façana indultada, els estanys, la gespa d'una verdor tendra i els arbres plantats aquí i allà és d'una gran harmonia i resulta especialment bell a l'horabaixa, quan la llum tènue del sol es reflexa sobre l'aigua límpida, sempre a recer de l'edifici històric. Resulta agradable passejar per aquest jardí i contemplar com el vell jardiner de faccions andines té cura de l'entorn, o com una mare asseguda en un cub de ciment contempla els seus fills jugar prop de l'aigua.
Avui, però, s'hi ha afegit un regal inesperat. Quan estava a punt d'entrar a l'edifici per anar a buscar el cotxe he vist, just al costat de l'aigua, una cadernera. M'he estat una estona quiet, amb la mà al pom de la porta, mirant-la. L'impuls inicial ha estat de fotografiar-la amb el mòbil, però he preferit estar-me quiet contemplant la seva estrident combinació de colors: negre, groc i vermell. La remor de fons de la ciutat impedia sentir el seu cant, si és que cantava, però m'he acontentat amb veure-la. No és estrany trobar en aquests parcs merles, estornells, tords i, sobretot, les omnipresents i exòtiques cotorres, però mai m'hauria pensat veure-hi una cadernera. Ha estat una autèntica sorpresa.

Al vespre, en arribar a casa, he agafat el llibre que, tan amablement, va enviar-me l'amic M. d'articles inèdits i dispersos de Marià Manent, que va seleccionar i aplegar ell mateix. A l'atzar, he començat llegint el text titulat El cant amagadís i curiosament m'he trobat amb la descripció de l'encontre de Manent, enmig del brogit de Sant Gervasi, amb el cant d'un merlot. Contraposa l'autor la presència i el perfilar del merlot amb el soroll dels motors i de la vida urbana: En un indret d'aquells jardins, quan l'aldarull del carrer era més fort, més frenètic, vaig sentir tot d'una, esborradís, però segur, el tènue perfilar d'un merlot.
I no he pogut deixar de pensar en la coincidència de trobar-me, precisament avui, amb aquest escrit i he estat temptat de traslladar la visió de la cadernera al dia d'ahir, quan el soroll dels helicòpters sobrevolant la ciutat era omnipresent, i d'aquesta manera poder fer més intens el paral·lelisme entre els dos episodis. Però la fidelitat a la realitat s'ha acabat imposant i la cadernera ha quedat retratada avui, lluny dels focus i del rebregat ressò del 29-M.

Cap comentari: