25.1.12

Manhattan Transfer

Porto uns dies deambulant pels carrers d'una ciutat inhòspita, la Nova York de Manhattan Transfer, on regna l'individualisme més desfermat, l'afany de fer diners, la lluita per la vida. L'opulència i la misèria. És un llibre fascinant, incòmode, febril, que casa a la perfecció amb la meva febre d'aquests dies.
Si alguna cosa admiro d'un escriptor és la capacitat de retratar una ciutat i un període de temps. Curiosament en aquesta època -la segona i tercera dècada del segle XX- coincideixen grans retrats de ciutats. Ho fa Joyce amb Dublín, Isherwood amb Berlín, Sagarra amb la Barcelona de Vida privada i, encara que escrits anys més tard, Hemingway amb París i Powell amb Londres. I ho aconsegueix també, d'una forma excepcional, Dos Passos amb Nova York.
Impossible no sentir també en aquesta novel·la l'eco de Scott Fitzgerald, amb personatges que podrien sortir i entrar de Manhattan Transfer i Suau és la nit. Ecos d'una generació que encara no sé perquè es qualifica de perduda. A mi em sembla molt ben aprofitada.

Cap comentari: