13.1.12

Egosurfing feliç

Qui no hagi practicat mai l'egosurfing que tiri la primera pedra. Jo en cap cas puc tirar-la, tot i que he de dir que, si algunes vegades he buscat què es pot trobar de mi a internet, ha estat més per curiositat -malsana- o per una certa temença que per narcisisme o egolatria. Darrerament, a més, les cerques s'han centrat més en les criatures -articles, escrits diversos, el Cuaderno- que no pas en el pare.
No cal dir que la majoria d'aquestes recerques han estat decebedores. Potser per fortuna els resultats han estat pocs i coneguts. Ara bé, sempre hi ha alguna excepció. De vegades en aquest exercici de surf, pots trobar-te una onada magnífica, que t'eleva i et fa lliscar sobre les seves aigües, amb els esquitxos i l'aire marí refrescant-te la cara, fins que et diposita amb suavitat sobre la sorra humida. I et sents còmode i feliç, descalç en aquesta platja que no imaginaves. En aquest cas no pots més que donar les gràcies.