27.1.12

Aux larmes citoyens!

En més d'una ocasió he al·ludit al caràcter simbòlic que tenen encara -i potser més que mai- França i la cultura francesa. Com a mostra evident, només cal pensar en el significat que avui en dia encara té La Marsellesa i que transcendeix allò que habitualment representa un himne nacional. Si bé és cert que la literalitat de l'himne pot resultar esgarrifosa (Qu'un sang impur abreuve nos sillons), el que preval és el símbol, que té una força commovedora enorme. Només cal recordar la memorable escena de Casablanca, l'emotivitat de la qual m'ha inspirat el trist i gramaticalment lamentable joc de paraules que dóna títol a aquest text.



Una altra pel·lícula, La vie en rose, fa ús també de la capacitat d'emocionar de La Marsellesa en una altra bella escena:



I l'altra cara de la moneda, alguns tristos episodis a Saint-Denis:

Cap comentari: