El Papa Noel -el Pare Manel que deia el meu germà quan era petit- no és tingut en gaire estima a casa nostra. Mai l'hem convidat a que ens visités. Per això, quan ahir vam entrar en una botiga i vam trobar-lo, amb la seva barba postissa i la seva panxa de coixins, no ens va fer cap por que els nens s'hi acostessin a recollir caramels i a fer-se una fotografia amb ell. Poc hi havia a perdre si descobrien la seva evident falsedat (tot i que era un Pare Noel que feia força patxoca i superava amb escreix la lamentable mitjana habitual). Però, estranyament, i malgrat poder veure de prop els seus artificis, l'À. no va dir res. Ha estat avui l'N. qui, sobtadament i sense que vingués al cas, ha deixat caure:
- Aquell Papa Noel no era de veritat, eh! Era un senyor disfressat. Portava rellotge.
I ha seguit amb les seves coses, com si res, mentre nosaltres ens hem quedat parats pel descobriment de la petita, sense saber què dir, amb el riure que se'ns escapava per sota el nas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada