17.9.11

Rareses

Al Diccionario de literatura para snobs de Fabrice Gaignault, que, després de resisitr-m’hi durant mesos, m’he acabat comprant, llegeixo que a la place du Grand-Marché de Tours hi ha una llibreria molt especial en què el seu propietari, Laurent Evrard, retorna a les distribuïdores i editorials tots els títols que no li plauen, que són gairebé tots. I sento ràbia per haver passat a escassos metres de Le Livre, que així es diu aquest temple de l’elitisme, el rigor i la intransigència literària, sense saber-ne l’existència ni haver-m’hi pogut aturar.

***

Llegeixo en una crònica de Xavi Ayén a La Vanguardia que l’escriptor Michel Houellebecq està desaparegut. Ja és casualitat que el llibre que m’ocupi en aquests moments sigui El mapa y el territorio, de l’escriptor francès, en què apareix un personatge que és escriptor, porta el mateix nom de l’autor del llibre i mostra un ventall amplíssim de rareses. Les conjectures sobre la suposada desaparició de Houellebecq són múltiples, però el millor és la descripció que fa el periosita David Caviglioli, l’última persona que, segons sembla, el va veure: “Vi a lo lejos un vagabundo que trotaba cuya silueta me resultaba familiar. Un cráneo macizo, vagamente desguarnecido, un cuello doblado bajo un peso invisible, una gran parka negra descolorida, a pesar del sol. Reconocí a Houellebecq. Su presencia en Chinatown no me sorprendió". Nervioso, "intenté formularle una pregunta sobre su reciente viaje a la Patagonia. No pareció escucharla, sus pies reemprendían su ruta, me dirigió una sonrisa discreta y una mirada ausente. 'Contento de haberle encontrado', dijo."

***

Una conjuntivitis molt bèstia que m’afecta aquests últims dies, i que sembla comença a remetre, m’impedeix escriure tant com voldria. No m’impedeix, però, sentir-me en sintonia amb el gran Joyce i el seu ull malalt. Llàstima que fins ara no hagi aconseguit fluidesa en el meu monòleg interior.

Cap comentari: