12.9.11

Nietzsche i la premsa

Em parlaven l’altre dia de les prevencions de Nietzsche envers l’extensió de la impremta i la premsa, que, segons m’explicaven, considerava que contribuïen a la difusió d’informació superficial i eren obstacle per la reflexió i el pensament profund. M’adono, doncs, que el meu punt de vista sobre la immediatesa de la informació transmesa a través de les noves tecnologies té un fonament nietzscheà i me’n sento orgullós. I em pregunto què arribaria a pensar Nietzsche del twitter.
Recordo l’escàs aprofitament dels meus estudis preuniversitaris de filosofia –les classes eren normalment substituïdes per partits clandestins de bàsquet- i faig el propòsit d’aprofundir en aquest camp del pensament del filòsof alemany. D’entrada, em trobo amb aquesta cita de les Consideracions intempestives que no em desagrada gens: És altra cosa la premsa que un soroll cec i permanent que distreu les oïdes i els sentits en una falsa direcció?
I bé, combrega aquesta perspectiva amb la pregunta que es feia un amic, lector d’aquest bloc, en agafar un diari: m’interessa realment tant el què llegiré en aquestes pàgines com per perdre-hi una hora de la meva vida? Jo, la resposta cada dia la tinc més clara.

Cap comentari: