20.5.11

Prohibit jugar

Passo cada dia en cotxe per una plaça d’una de les zones de la Barcelona més benestant. És una placeta poc transitada, tranquil•la, agradable. Ahir, em va sorprendre veure a la paret d’un dels edificis que l’envolten un cartell que deia: Prohibit jugar.
A la sorpresa va seguir la reflexió. Prohibit jugar. No jugar a pilota, que és una prohibició més estesa i comprensible, simplement jugar. Prohibit jugar.
Els legisladors intel•ligents afirmen que mai es pot fer una normativa que, a la pràctica, no es pugui complir. Segurament aquesta prohibició és un cas d’aquests. Com si diguessin Prohibit pensar o Prohibit respirar. Resulta impossible prohibir-li jugar a un nen. I no ho dic des del punt de vista de l’ortodòxia de l’educació progressista, oposada a qualsevol repressió als infants, és que simplement forma part de la seva pròpia activitat vital. Viure per a ells és jugar.
Ara que en una altra plaça de Barcelona –i en moltes altres places- sembla que es reviu un maig com el del 68 i allò del Prohibit prohibir, sapigueu que hi ha un indret en una plaça de Barcelona on el que està prohibit és jugar. Pur dadaisme.

Cap comentari: