Passo cada dia en cotxe per una plaça d’una de les zones de la Barcelona més benestant. És una placeta poc transitada, tranquil•la, agradable. Ahir, em va sorprendre veure a la paret d’un dels edificis que l’envolten un cartell que deia: Prohibit jugar.
A la sorpresa va seguir la reflexió. Prohibit jugar. No jugar a pilota, que és una prohibició més estesa i comprensible, simplement jugar. Prohibit jugar.
Els legisladors intel•ligents afirmen que mai es pot fer una normativa que, a la pràctica, no es pugui complir. Segurament aquesta prohibició és un cas d’aquests. Com si diguessin Prohibit pensar o Prohibit respirar. Resulta impossible prohibir-li jugar a un nen. I no ho dic des del punt de vista de l’ortodòxia de l’educació progressista, oposada a qualsevol repressió als infants, és que simplement forma part de la seva pròpia activitat vital. Viure per a ells és jugar.
Ara que en una altra plaça de Barcelona –i en moltes altres places- sembla que es reviu un maig com el del 68 i allò del Prohibit prohibir, sapigueu que hi ha un indret en una plaça de Barcelona on el que està prohibit és jugar. Pur dadaisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada