21.3.11

A Ceret

Dissabte a Ceret, preparant l’article. Recorrem una a una les cases on van viure els artistes que visqueren a la vila. Reconec un punt de fetitxisme en la realització d’aquest recorregut que ens fa perdre per carrerons perduts, buscar les finestres elegides, comparar vistes i quadres, apropar-nos a l’estació, observar els canvis del Grand Café. Han passat cent anys des de l’arribada dels primers artistes, amb Manolo Hugué al front, però la vila no ha perdut caràcter. Asseguts sota els plataners de la plaça dels Nou Raigs, entenem la fascinació. Ceret seria un bon lloc on viure.

Cap comentari: